Els inicis del treball amb joves a Benicàssim (I)

La proclamació en 1985 de l’Any Internacional de la Joventut suposa un reforç, i per a molts ajuntaments un començament en polítiques de joventut. A Benicàssim començarem a treballar en matèria de joventut, amb recursos i pressupost destinat a tal menester, a partir de l’any 1990.

Prèviament, entre els anys 1988-1989, el llavors regidor de joventut Francesc Colomer (molt jove, per
cert… crec que tenia 22 anys) va organitzar un curs de Monitor/a de Temps Lliure, des de l’Ajuntament, amb la finalitat de formar a joves del municipi que pogueren treballar en aquest àmbit, ampliar l’oferta educativa d’oci i temps lliure i ajudar en continuar algunes de les tasques iniciades per ell, amb un full de ruta molt interessant.

“En 1990 es comença a treballar amb la instrucció inicial d’adequar un local destinat a l’ús i gaudi de la joventut a més de centre de recursos”.

Com jo havia finalitzat de poc els estudis de Magisteri i les possibilitats de treballar com a mestra eren escasses (les oposicions es van congelar durant 6 anys), vaig començar a formar-me en allò d’educació no formal i així va ser com, després de finalitzar els cursos de Monitora de TL, AJ1, etc. es va convocar una plaça a l’Ajuntament amb aquest perfil. Em vaig presentar i en traure-la em va permetre treballar en aquesta comesa i començar a donar forma al projecte de Joventut al poble.

En 1990 es comença a treballar amb la instrucció inicial d’adequar un local destinat a l’ús i gaudi de la joventut a més de centre de recursos. Amb aquestes premisses es destina un baix del carrer Bayer, 19 (que fins aleshores s’utilitzava de magatzem municipal) i mesos després s’obri el CIDAJ-“Casal Jove” com espai d’ús públic destinat a afavorir, donar suport material i tècnic a les iniciatives juvenils, configurant-se així l’Àrea de Joventut a l’Ajuntament.

L’objectiu inicial principal era disposar d’un local propi en el qual la joventut local expressara, aportara i organitzara les seues pròpies activitats, poguera ser escoltada i es treballara conjuntament. A partir d’ací comencem a investigar, estudiar, consultar i prendre models de treball amb joves: assistència a cursos, jornades, trobades… El treball inicial és canalitzar la participació juvenil a través de l’associacionisme. Només obrir l’èxit és tremend i l’assistència de joves molt considerable. Es va haver de començar a organitzar i pensar com vertebrar tot allò que es coïa pel Casal.

Es treballava amb grups estables per centres d’interés i així es va crear el “Grup de revista” amb les portades dibuixades per José Vicente Llobell i amb Laura, Fátima, Reyes …. en l’equip de redacció. Les millors entrevistes a les festeres del moment i articles d’interés i inquietuds juvenils de llavors es troben en eixes revistes. També tenia molta acollida el “Grup de senderisme” amb Isidro Tàrrega, Alberto Martín i Javi de guies, cada dissabte quinzenal. El “Grup de Jocs de Rol” era prou minoritari, però van ser els que van aconseguir disposar de les claus del local de Casal Jove per poder acudir a jugar i fer les seues maquetes fora de l’horari laboral d’obertura…

La creació de “Ràdio Jove Benicàssim” va ser decisiva. Es van conformar molts grups amb diversos programes de diferents estils. Els programes solien ser nocturns. Hi havia qui fent el programa regalava pernils per a comprovar si l’escoltava algú o no i com en l’espai de la ràdio no hi havia telèfon, donava el número del Casal perquè des de la ràdio se sentia si cridaven. Per descomptat no podia respondre, però pel que sembla no parava de sonar.

Una altra sort va ser que, al poc de temps d’estar funcionant i amb molta activitat pel mig, Ferran Carbonell, un jove nouvingut de Barcelona amb una experiència associativa tremenda, es va presentar i es va oferir per a veure que es podia organitzar i com podia col·laborar. D’ací va sorgir la primera Associació Juvenil a Benicàssim amb el nom de “JA VOREM” de la qual van formar part Isidro Tárrega, Marta, Javi…. i molta més gent.

Seria fantàstic que deixares comentaris amb els noms de les persones que recordes d’eixa etapa!