Els inicis del treball amb joves a Benicàssim (III)

Amb tota la formació i les primeres experiències que vos he contat en els articles anteriors, eixa primera etapa de treball a Benicàssim es va convertir en referència per a molts i moltes joves. Al cap de pocs anys de treballar en els espais de la C/ Bayer, 19 ocorregué una cosa al poble, que fou important per a la població: s’inaugura el nou centre de salut.

Amb això, es queda lliure l’espai municipal de l’antic ambulatori mèdic, un poquet més avall d’on estava el Casal. Crec recordar que eren els any 1999-2000. Aquell espai havia de ser per als joves… Tenint en compte el volum de treball que s’estava generant en el Casal, les demandes dels propis joves i les noves necessitats d’espais per a l’autogestió dels diferents grups, aconseguim que es condicione i es reconvertisca aquest antic ambulatori en el Casal Jove-CIDAJ, realitzant el trasllat al carrer Correus, 2 amb una mica més d’espai per a tothom: personal, associació juvenil i usuaris.

“L’ambulatori es trasllada i el seu espai, es reconverteix a Casal Jove els anys 1999-2000.”

A Benicàssim, els cursos de Monitor/a de TL i AJ1 que organitzàvem a través de la Federació de Cases de Joventut de la CV van ser decisius per a anar articulant diferents models associatius i de treball. Les Cases de Joventut naixen amb la vocació de donar uns serveis dinamitzadors de l’entorn, de caràcter educatiu i socialitzador, vàlid per a totes les persones joves de la localitat.

És a partir d’aquest moment quan es dona a conéixer aquest model de gestió entre els joves de l’AJ “Ja Vorem” i decideixen apostar per aquesta manera d’entendre l’associació i les característiques que les singularitzen.

L’AJ. “Ja Vorem” es va transformar en Casa de Joventut. En principi no es va donar de baixa, però va deixar de tindre activitat en continuar els seus membres amb el model de CJ. Així es va constituir la Casa de Joventut “QUELCOM”. Crec que la primera Junta Directiva estava constituïda per pràcticament la majoria de components que l’AJ. “Ja Vorem” (Ferran Carbonell i companyia).

Amb el temps per la CJ “QUELCOM” van anar passant diferents juntes directives, i l’entitat es va anar mantenint molt activa durant bastants anys. Segurament m’oblidaré de moltes persones que van passar per ella i que van fer molt bona feina en la “QUELCOM” -com així li deien- però ara mateix recorde als germans Dani i Xavi, Eduardo, Rubén, Víctor, Ricard, Ángela, Mariló, Jose Alejandro, Dan, … disculpeu-me totes les que no nomene per qüestió d’espai.

Hi ha una fita històrica, molt emotiva, de les Cases de Joventut a Benicàssim. Villa Elisa, estiu de 1995: una de les primeres activitats que va organitzar la CJ.”QUELCOM” conjuntament amb el “Col·lectiu de Dones de Benicàssim” van ser les Jornades contra el racisme baix el lema “SOMOS DIFERENTES-SOMOS IGUALES”, lema de la Campanya Europea de la Joventut contra el Racisme, la xenofòbia, l’Antisemitisme i la Intolerància, coincident amb la celebració per part de l’ONU del Dia Internacional contra el Racisme. Ambdúes associacions i la Federació de Cases de Joventut de la CV que, convidada per la CJ “QUELCOM” va aprofitar per a adherir-se, col·laborar i, a més, fer la seua assemblea general. Van acudir joves de totes les Cases de Joventut de la CV. En eixos moments de la província de Castelló només estava la de Benicàssim.

L’organització i les activitats programades van ser brutals: al matí després de l’assemblea de Cases de Joventut, començaren els tallers per a xiquets: malabars, pintura, jocs…. Després del dinar de germanor compartit i comunitari (cadascú havia fet una cosa per a compartir entre tots), a la vesprada vam gaudir moltíssim amb els “Accidents Polipoètics” i la conferència de M.A. Essomba sobre “Paternalismes benintencionats i ONGs”, activitats i contactes aconseguits gràcies al llavors president de la “Quelcom” Ferran Carbonell.

No es podia demanar més. L’èxit va ser bàrbar i la repercussió i visibilitat de totes dues associacions organitzadores també.

“L’any 2005 es trasllada l’oficina de Correus, contigua a la seu del Casal Jove, i aconseguim ampliar-lo més”.

Amb tot el treballat es fa necessari ampliar el local una altra vegada i contractar a més personal per a recolzar totes les iniciatives i demandes juvenils.

L’any 2005 el local de l’antiga oficina de correus que fins ara estava pegadet al Casal Jove, es trasllada a un local nou i és així com comencen les obres d’ampliació del Casal Jove-CIDAJ. En 2007 s’inaugura, aconseguint annexar espais per a cursos, tallers, ordinadors i estudi, i una zona amb entrada independent amb zona de Ràdio i Espai Associatiu per als diferents grups de la Casa de Joventut i altres.

En principi, tot i que comencen amb jornada parcial, ja es contracta a quatre dinamitzadors i una informadora juvenil que comencen a establir diferents programes de treball. Al voltant del 2007-2008 comença una nova era de treball en equip amb una nova organització del treball i divisió de tasques, configurant-se així nous projectes: Esplai, Centre d’Adolescents, Informació i Recursos…

Malauradament no va tindre la llarga trajectòria que ens imaginàvem i preteníem.

Sense dubte ha sigut el treball de la meua vida.

Per circumstàncies diverses, i perquè l’anterior directora del Centre Municipal de FPA em va proposar perquè poguera rellevar-la per la seua immediata jubilació, vaig tindre la possibilitat de canviar de departament i en aquests moments assumisc aqueixa comesa.

Sóc Mª Carmen Torres Pla, tinc 58 anys, i vaig treballar en Joventut en el periode 1990-2012. Actualment treballe de tècnica d’educació amb tasques de directora al Centre Municipal d’FPA de l’Ajuntament de Benicàssim i altres comeses de matèria educativa de la localitat.