Anatomia d’un instant emmaranyat

Un instant, un moment, una instantània. Només això, però tant! Un instant de les nostres vides, un moment intens, de plenitud, d’il·lusió i alegria. Un instant, una instantània feta en un moment especial, radiant. Atrapar un segon de les nostres vides, una composició, uns gestos i unes paraules, unes mirades de complicitat. Un instant per recordar.

Un espai, aire lliure, sol, una terrassa, plantes i cadires reciclades, parets antigues de pedra encalada. Una plaça d’interior que ens connecta, ens atrapa. Un espai diàfan, nu, una paret pelada, un graffiti recordant-nos qui som, on estem, què volem, quin és el nostre compromís. Un espai polimorf, híbrid, obert a l’exterior. Un poble. Unes escales que s’enlairen a un passadís interior. Una porta oberta, par a par, a l’exterior.

Uns materials, fulls en blanc, fulls escrits, fulls pintats. Enganxines en les parets. Panells, fotos, fils de colors que creen xarxes on abans no hi havia res. Materials per construir i usar, materials per oferir i reutilitzar, materials personalitzats. Boles, gots, paper de cuina, tasses i plats, llibres, magazins i caixes de verdura. Més llibres. Un aparell de música, tendes de campanya, capses per guardar materials, capses per ser guardades. Una taula, dos, tres taules. I cadires, moltes cadires.

Un temps, uns horaris, un calendari. Responsabilitat i compromís amb el grup. Distribució, repartiment, implicació. Un temps per trobar-se, per construir junts, per debatre. Una edat, uns anys, uns dies i unes hores. Canvi, dinamisme, vida. Unes edats, diversitat i contacte entre generacions. Un temps per organitzar-se, per cuidar-se i estimar la gent, el món. Un temps per agitar la vida, per créixer junts, per fer d’aquest un món més just. Un temps millor.

Un gest, una mirada, un somriure, una abraçada. Una acció que et transporta, que et connecta, que et revoluciona i transforma. Sols un gest. I una paraula que t’acarona, que et connecta amb la senzillesa, amb la pell. Un gest lliure, com l’aire. I obert, com la tendresa. Un gest, per tu, per mi, per ella i per ells. Per totes. Un gest únic i divers al temps. Un gest.

Una persona, una dona, una xiqueta, uns xiquets. Maduresa, jovent, infants. Una maranya de gent. Raquel, Virginia, Jose, Lluís, Esther, Armand, Arecia, Maria. Una persona. Iván, Elena, Noel, Victor, Lydia. Infantesa. Ciutadania. Una comunitat d’aprenents. Jorge, Jose Vicente, Míriam, Mireia, Pau. Veïnat, amigues, amics. Alba, Julia, Cèlia, Michel, Encarna, Noel. Una persona. Una entre tantes. Una entre tantes, en un lloc de la Terra.

Una emoció, un sentiment, un afecte. L’estima, l’amor. Un vincle. La solidaritat. Una vivència que ens commou. Una emoció que ens transporta. Alegria, dolor, tristesa, enyor, felicitat, por. Una emoció. Una amistat, dues tres, moltes. Moltes més. Un sentiment dolç, un record. Una llàgrima, Enyor, futur, present. Un afecte intens, radiant, multiplicador. Un instant intens i còmplice. Un somriure. Una provocadora, temptadora emoció.

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.

[…]

Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

[…]

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Cançó de la rosa de paper

Vicent Andrés Estellés

×