La confiança en que les persones si volem podem, que juntes som fortes i que sempre hi ha una bona excusa per a començar
Des de fa un temps m’adone que moltes de les persones a les que salude pel carrer, les vaig conéixer i hi vaig començar a relacionar-me gràcies al Casal Jove.
Vaig tindre sort en arribar a Benicàssim de poder optar a un lloc de treball per a dinamitzar la sala d’ordinadors del Casal Jove. El que va començar com un treball parcial va passar a ser una manera de viure. Conéixer el moviment de Cases de Joventut em va fer descobrir una professió i una militància, que a data actual tinc la fortuna de mantindre.
Encaixar en un municipi en el qual no has nascut, de vegades és complicat. Podem buscar opcions per a fer xarxa però vivim tan ràpid el dia a dia que no tenim oportunitats per a compartir, expressar inquietuds, mirar al nostre costat i començar projectes juntes. Les Cases de Joventut, com a gran part del moviment associatiu, permeten just això, involucrar-te en allò que creus per a millorar la realitat amb altres persones amb interesos semblants.
En començar al Casal vaig tindre la sensació de que participava d’un projecte ambiciós què confiava en les persones adolescents del municipi i facilitava que tingueren un espai d’experimentació i organització del seu propi temps lliure. Sentia que oferíem l’oportunitat de fer coses significatives, facilitàvem poder compartir amb altres persones i millorar el poble.
“Gràcies a totes les persones que m’han ensenyat que som hereves d’altres generacions”.
Crec que una de les claus de tot el projecte per a mi ha sigut eixa confiança. La confiança en que les persones si volem podem, que juntes som fortes i que sempre hi ha una bona excusa per a començar. Des d’aqueixa confiança he participat en múltiples reunions, he assumit tasques, he programat i avaluat, i a data actual continue implicada amb altres persones del municipi per aconseguir que les persones joves tinguen les oportunitats que volen i es mereixen.
Gràcies a totes les persones que m’han ensenyat que som hereves d’altres generacions, que tenim la responsabilitat de ser part del relleu i que estan convençudes, com jo, que les coses es poden millorar si entre totes aportem.
